És cert que von der Leyen ha traspassat l’anomenat sostre de vidre: en qualitat de la primera dona que presideix la Comissió Europea, ha donat una empenta a polítiques noves i renovades en favor de l’apoderament de les dones, deixant clar que la igualtat de gènere és una prioritat.
Preguntada sobre una nova estratègia que la Comissió ha dissenyat en aquest sentit, von der Leyen va dir: “La igualtat de gènere és un principi nuclear de la Unió Europea, però encara no és una realitat. En el món empresarial, com en la política i en la societat en general, només podem assolir el màxim potencial si fem ús de tot el nostre talent i la nostra diversitat. Fent ús només de la meitat del talent o de la meitat de les idees i de l’energia, no n’hi haurà prou. L’Estratègia d’Igualtat de Gènere pretén accelerar i magnificar el progrés per aconseguir la igualtat real entre homes i dones”.
La cap de la Comissió té raó a retornar la igualtat de gènere a l’agenda de la UE. Malgrat tot, la perspectiva de von der Leyen sobre la “diversitat” està centrada exclusivament en el gènere; ni tan sols al·ludeix a la idea encara més crucial d’“inclusió”.
El cert és que cal que la inclusió sigui transversal a totes les àrees de disseny polític de la UE. Centrar-se només en la diversitat de gènere sense remetre a una idea més inclusiva de la diversitat no és precisament la via per la qual hauria d’optar el lideratge feminista.
Un programa de treball inclusiu
El nou programa de treball de la Comissió fa diverses remissions al gènere i a la inclusió –i molt breument, a la diversitat. Parla de la transició ecològica i digital que ens afectarà a tots i de com hem de garantir que ningú es quedarà enrere.
Esmenta la superació de les desigualtats, de la violència contra dones i de la bretxa salarial; posa damunt la taula la solidaritat, la igualtat i la justícia. Les directrius polítiques de von der Leyen van encara un pas més enllà i destaquen la importància de la diversitat, de l’equilibri feina-vida, etcètera.
Els mots i els propòsits hi són. Però la inclusió i la diversitat són àrees transversals a què s’hauria de fer referència en totes les fases del treball de la Comissió –i no només puntualment, quan es parla d’un pla d’acció nou sobre integració i inclusió o d’una nova estratègia en igualtat de gènere.
Pel que fa a la transició digital, per exemple, la manca de diversitat pot portar a perversos biaixos dels algoritmes informàtics que portin associades conseqüències perjudicials i sostingudes en múltiples àrees, des dels programes per trobar feina a les tecnologies de reconeixement facial –tot i que en aquest terreny, alguns dirien que el fet és benvingut.
Per sort, el recent Llibre blanc de la Comissió sobre intel·ligència artificial (IA) pren en consideració els advertiments del Grup d’Experts d’Alt Nivell en IA, que especifiquen que “la diversitat, la no discriminació i la justícia” són requisits clau per assegurar la confiabilitat de la IA. El Llibre fa notar que els biaixos i la discriminació podrien ser amplificats per dissenys deficients en IA, i suggereix que els requeriments tècnics incloguin conjunts de dades “suficientment representatives”.
Tanmateix, una de les recomanacions del Grup d’Experts ha estat omesa pel Llibre blanc: la necessitat de garantir la diversitat dins els equips de disseny. Si bé l’èmfasi sobre la importància de la diversitat és capital en totes les àrees de treball, ho és més encara en el disseny en IA, ja que garanteix que les inquietuds de tothom hi quedaran recollides. Aquest punt ha de ser tingut en compte en qualsevol política sobre la qüestió que la UE desenvolupi en el futur.
Al mateix temps, és essencial afrontar la qüestió d’un potencial biaix de les dades en totes les matèries de regulació de la UE. Des de la salut i els fàrmacs als mecanismes de seguretat dels automòbils, en totes les àrees de disseny i assaig industrial, els estàndards biomètrics de l’home caucàsic són sovint presos com els “paràmetres per defecte” –i poden resultar en lesions i fins i tot en la mort d’aquells que no comparteixen una mateixa pauta física.
Assegurar una regulació inclusiva en aquestes matèries és una causa que la Unió Europea pot ben defensar –i que, de fet, hauria de defensar.
Equips diversos per fer les coses de forma diferent
És així de simple: els equips diversos fan coses i implementen polítiques de forma diferent. Aquesta és la raó per la qual la qüestió ha d’anar més enllà de la igualtat de gènere estrictament i versar sobre la inclusió, en el sentit més ampli del terme –persones d’entorns socioeconòmics, religiosos i ètnics diferents.
Això exigeix un enfocament que tingui en compte totes les diferències. L’experiència d’un no és l’experiència de tothom.
La diversitat és essencial. No només atreu pensament nou i creatiu, sinó que també garanteix la participació de persones que tenen en compte les necessitats d’aquells que altrament podrien quedar-ne exclosos.
Així és que, per bé que l’enfocament sobre la igualtat de gènere és important, no és suficient per si mateix. Ara és el moment de revisar amb una mirada nova el guiatge que hauria de dur Europa endavant. De garantir que la noció d’inclusió se’n situï al bell cor.
És temps de desenvolupar un enfocament inclusiu que reconegui les diferents lluites dels individus –tant si és contra la discriminació de gènere, l’homofòbia o transfòbia, la islamofòbia o l’antisemitisme, contra una infància sense recursos com si fugen d’un conflicte bèl·lic.
Aquest hauria de ser l’enfocament de la UE vers la representació igualitària –perquè no hi ha igualtat real si un grup qualsevol es queda enrere. En llatí, e pluribus unum –d’entre molts, un.
La inclusivitat, propera fase?
Alguns poden al·legar que aquesta línia de pensament constitueix una versió nova, actualitzada i inclusiva del feminisme. I bé, per què no?
La creença en la solidaritat a través de l’empatia i la lluita compartida constitueix potser l’últim feminisme. Incloure en el viatge cap a la igualtat no només les dones, sinó fer-lo extensiu a la màxima diversitat: una forma de feminisme nou i inclusiu.
Potser la inclusivitat serà la propera fase en la lluita per la igualtat: bevent de la lluita feminista, és capaç de transcendir-la.
