Lucía Suárez i Silvia Sosa Larrosa

Després de divorciar-se, la Lucía (Uruguai, 1987) s’ha hagut de fer càrrec de gran part de les despeses i responsabilitats de criança del seu fill.

La precarietat laboral i els obstacles per conciliar feina i maternitat li fan molt difícil cobrir les exigències econòmiques d’un sistema que afavoreix un model familiar obsolet.

Separada, la Lucía no és prou solvent com per proveir-se per si sola, però tampoc prou pobre com per aspirar a ajudes socials de l’administració.

/

A través d’aquest projecte hem conegut dones d’orígens diferents que han compartit amb nosaltres un instant de la seva vida. Les hem escoltat i hem intentat mostrar-les tal com són per transmetre els problemes amb què es troben com a immigrants, però sobretot per ser dones.

Mares, filles i germanes plenes de coratge que han deixat una vida enrere. Dones lluitadores que han vençut mil entrebancs sense gaire ajuda i que a Catalunya es troben amb una realitat molt difícil. Conèixer-les ens ha fet més conscients de les diferents realitats que conviuen en un mateix espai.

Durant el rodatge ens vam reconèixer en la sororitat, però hi ha moltes preguntes sense resposta i la impotència persisteix. Com a joves del sector audiovisual, pensem que és important fer servir el mitjà per donar veu a qui no en té i amb aquestes peces volem que més persones en prenguin consciència.

Tenim molt a aprendre i molt camí a fer per viure en un món més just.

Joana Bosch i Aïda Soler