Si et sents en perill

Explica la situació a una persona de confiança i demana-li que t’ajudi a buscar informació.

Truca al 900 120 120 o ves als serveis socials municipals o a la policia perquè actuïn preventivament i la situació no empitjori.

Anota les amenaces i agressions sense que ho sàpiga l’agressor, explica els fets en detall, les dates, els llocs i els testimonis, des del principi fins al final.

Prepara’t per si la situació empitjora

Explica la situació a una persona de confiança, prepareu un pla d’escapada i establiu una contrasenya d’emergència.

Tingues sempre les coses imprescindibles a l’abast: telèfon, claus, diners, la teva documentació i, si en tens, la dels teus fills i filles. Si cal, fes-ne còpies.

En cas que tinguis fills, filles o menors a càrrec, estableix una contrasenya per avisar-los que cal marxar de casa i que s’aprenguin el 112 per si cal trucar-hi en cas d’emergència.

Si esclata un episodi de violència

Intenta trucar al 900 120 120 o fer servir la contrasenya amb la persona de confiança.

Si pots, tanca’t en una habitació i truca des d’allà. Si no hi ets a temps o no has pogut agafar el telèfon, fes soroll perquè et senti algú de fora i demani ajuda en lloc teu.

La millor habitació és la més propera a la porta, perquè des d’allà és més fàcil sortir al carrer. Si no hi pots arribar, des d’una finestra o un celobert és més fàcil que et sentin les veïnes.

Allunya’t de la cuina i altres habitacions on hi hagi objectes perillosos.

Si no has pogut fugir, protegeix-te el cap, la cara i el pit, que són les parts més vulnerables.

Fes el senyal als teus fills i filles perquè marxin de casa o es tanquin en una habitació.

Després d’una agressió

Ves-te’n tan aviat com puguis, tant si l’agressor ha marxat com si no, perquè pot tornar.

Busca un lloc segur, avisa la persona de confiança i truca al 900 120 120.

Si no pots sortir de casa ni arribar a una comissaria o centre sanitari, truca al 900 120 120.

Si tens lesions, ves a un centre sanitari, explica’n el motiu i demana un informe de lesions per tenir constància dels fets en possibles accions legals que decideixis emprendre.

Fins que arribi la policia, no toquis res del lloc on s’ha produït l’agressió ni de tu mateixa, i conserva’n totes les proves: objectes trencats, roba esquinçada, senyals i ferides, etc.

Busca els testimonis dels fets, en cas que n’hi hagi.

Marxar de casa

Si convius amb un agressor i penses marxar de casa, no en parlis mai amb ell ni el seu entorn.

Controla sempre la teva documentació i la dels fills i filles, si en tens (d’identitat, administrativa, de l’habitatge, de salut, bancària, escolar, etc.).

Controla sempre el telèfon, les claus de casa i del cotxe, si en tens.

Tingues informada la persona amb qui confies.

Tingues informada una professional de la xarxa pública (serveis socials, etc.).

Tingues a punt una bossa amb roba i efectes personals (si pot ser, a casa d’algú de confiança).

Tingues diners o un compte bancari propis sense que l’agressor ho sàpiga.

En cas que hagis fet denúncies prèvies, agafa-les.

Si pots, programa la sortida quan l’agressor no hi sigui.

Un cop fora, canvia de número de telèfon, de llocs i rutines habituals. Deixa les xarxes socials.

Desactiva les opcions de geolocalització del telèfon i tots els altres dispositius electrònics.

Si tens fills o filles amb l’agressor, informa’l de l’abandonament de domicili amb un burofax.

Denuncia’l i, si et sents en perill, demana una ordre de protecció.

Denunciar

Informa-te’n a l’Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte (OAVD) o al Grup d’Atenció a la Víctima (GAV).

Demana acompanyament especialitzat dels GAV per posar la denúncia.

A comissaria, demana una advocada d’ofici abans de fer la denúncia i, en cas que ho necessitis, servei de traducció.

Explica els fets de manera concreta i cronològica, especifica on s’han produït i si hi havia menors presents.

Si tens proves i testimonis, adjunta’ls a la denúncia.

Si tens un informe dels serveis socials, adjunta’l a la denúncia.

Si es tracta d’agressions continuades en les quals han intervingut els serveis socials, adjunta una relació de les intervencions a la denúncia.

En cas d’agressió física o sexual, demana un informe mèdic probatori i adjunta’l a la denúncia. Identifica l’agressor.

Demana una ordre de protecció.

Abans de signar la denúncia, comprova que s’hi relaten els fets correctament i demana’n una còpia. En cas que ho necessitis, demana’n la traducció.

Si demanes una ordre de protecció, en les 72 hores següents hauràs de comparèixer davant de la jutgessa, que emetrà una resolució vàlida mentre no hi hagi sentència ferma. Durant la compareixença, el jutjat ha de disposar d’una sala de protecció per evitar que tinguis contacte amb l’agressor. L’ordre de protecció permet que la jutgessa adopti mesures cautelars penals i civils, i que n’activi d’altres d’atenció social, com ara l’allunyament, la restricció de comunicació o la custòdia de fills i filles.

Si ja no tens relació amb l’agressor o hi has deixat de conviure

No quedis mai amb ell tota sola: la separació és un factor de risc.

Sempre que puguis, evita donar les teves noves dades (adreça, telèfon, feina, etc.).

Assessora’t per professionals de la xarxa pública i sigues prudent.

En cas que tinguis infants, explica la situació a l’escola i avisa’ls de qui els pot recollir.

Si ell té visita amb els vostres fills o les vostres filles, que se n’encarregui una persona de confiança o el servei de punt de trobada. En cap cas hi vagis sola.

Si s’han dictat mesures judicials de protecció

Si incompleix l’ordre de protecció, truca al 900 120 120 o ves a comissaria.

Si vius al mateix pis, canvia el pany i no hi deixis entrar mai l’agressor, en cap cas.

Intenta crear una xarxa de persones perquè t’avisin i alertin el 900 120 120 si el veuen prop del teu entorn: el veïnat, la feina, l’escola, etc.

Porta sempre a sobre una còpia de l’ordre de protecció.

Evita qualsevol contacte amb l’agressor. El penediment és una fase més del cicle de la violència. Si et pressiona, resisteix i no et sentis mai culpable: l’únic culpable és l’agressor.

Si l’agressor trenca l’ordre de protecció cometrà un delicte, fins i tot si s’acosta a tu amb el teu consentiment.

En cas d’agressió sexual

Ves a un lloc segur, lluny de l’agressor, tan de pressa com puguis.

No et sentis culpable ni jutgis el teu comportament, l’únic culpable és l’agressor.

Contacta immediatament amb algú de confiança que t’ajudi i t’acompanyi.

Conserva les proves de l’agressió: no et rentis, no et dutxis, no et banyis, no et raspallis les dents ni facis gàrgares, no et canviïs de roba, no beguis ni mengis i, si és possible, no facis pipí ni caca, podries alterar proves que serveixin per identificar-lo i detenir-lo.

Tan aviat com puguis, ves al servei d’urgències de l’hospital que tinguis més a prop.

Si ets menor d’edat, o molt jove, potser t’aniria bé l’ajuda d’una adulta de confiança.

Posa una denúncia.

En cas de violència digital

No et sentis culpable ni jutgis el teu comportament, l’únic culpable és l’agressor.

No destrueixis les proves de l’assetjament: converses, correus, fotos… De vegades, el sentiment de culpabilitat et porta a eliminar tot això perquè no et descobreixin o per no recordar el que t’està succeint. És important conservar aquestes proves perquè la policia pugui trobar l’assetjador i demostrar el delicte.

Demana ajuda a un adult. Encara que sentis vergonya o culpabilitat, recorda que l’única persona que et pot ajudar a sortir d’aquesta situació és un adult de confiança.

Pren mesures legals. Denuncia-ho. Col·labora amb els teus pares o amb un adult de confiança a l’hora de posar la denúncia. Això és important per posar fi a la situació d’assetjament.