És la unió d’una dona o una nena amb un home sense haver-hi donat el lliure consentiment i que es produeix sota coaccions (físiques, sexuals, emocionals o psicològiques) de la família i l’entorn. Les unions forçades també comporten violència en l’àmbit de la parella i violència sexual, i el sotmetiment de les dones s’estén als fills i a les filles, que creixen en un context familiar nociu.

La dona que es resisteix a casar-se o que vol trencar el matrimoni frustra les expectatives familiars i ha d’enfrontar-se a amenaces, violència i marginació social. En casos irreversibles, algunes famílies arriben a l’assassinat per preservar el que consideren honor familiar davant la comunitat o acorralen de tal manera la dona o la nena que volen casar, que l’aboquen al suïcidi.

La invisibilitat pública d’aquests matrimonis, la vulnerabilitat de les dones obligades a casar-se i el fet que la unió es pugui celebrar per rituals informals que no es registren, els fan difícils de detectar. Les més afectades són les noies joves i les menors. Tenir una orientació sexual o una identitat de gènere que s’aparta de la norma, o patir una discapacitat física o mental, són altres factors de risc afegit.