Senyals d’alerta

És gelós i possessiu.

No li interessen la teva opinió ni els teus sentiments, i et fa callar.

Et diu com t’has de vestir, on has d’anar i amb qui t’has de trobar.

Et ridiculitza davant els amics i la família.

Desconfia de tu i et fa xantatge emocional.

Diu que fa broma, però t’insulta i et menysprea.

Et manipula, et desanima i et fa dubtar de tu mateixa.

Et controla els diners i el telèfon.

Et força a tenir relacions sexuals.

S’enfada per qualsevol ximpleria i té atacs de ràbia que et fan por.

Copeja els mobles i trenca coses que t’estimes.

Et culpa de les discussions. T’acusa de fer coses per posar-lo gelós i treure’l de polleguera.

T’empeny o t’agafa amb força. Et pega i diu que és un joc.

T’agafa amb força i t’amenaça.

T’esforces perquè no s’enfadi.

Fas coses que no vols fer i no fas coses que t’agraden per por de la seva reacció.

Excuses i mentides

—Ha sigut l’estrès, l’alcohol o les drogues.
Mentida: els maltractadors també són violents quan estan serens.

—Si fos tan dolent, ja te n’hauries anat.
Mentida: hi ha molts obstacles que et poden obligar a quedar-te; marxar és un procés que requereix temps.

—Els maltractadors han crescut en contextos de violència.
Mentida: la violència és una elecció del maltractador, que n’és l’únic responsable, i no té res a veure amb la infantesa que hagi tingut.

—La violència només la pateixen determinades dones.
Mentida: ens pot passar a totes.

—Algunes dones s’ho mereixen.
Mentida: sovint, els maltractadors diuen que els han provocat, però els únics responsables dels seus actes són ells.

—Només perdo els estreps de tant en tant.
Mentida: diuen que perden els estreps, però en realitat sempre controlen la situació i maltracten de maneres diferents segons el que els convé.

—A algunes dones els agrada.
Mentida: a les dones no ens agrada, ni tampoc viure aterrides; això és culpabilitzar la víctima.

—És una qüestió privada.
Mentida: no només es tracta d’un problema social, sinó que també és un delicte. Per erradicar la violència masclista, n’hem de parlar públicament.

Organismes competents:

Institut Català de les Dones